
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA: Originari d’Amèrica del Nord (Canadà, Estats Units, Mèxic). S’escampa per gairebé tot el món. A l’Amèrica central es pot trobar a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Homduras, Nicaragua, Panamà. A l’Àfrica es pot trobar a Algèria, Líbia, Marroc, Tunísia, i també a Lesotho, Sud-àfrica i Swazilàndia. A l’Àsia es pot trobar a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, la Xina, Japó, Corea, Taiwan, Palestina/Israel, Síria, Iraq i Turquia. A Europa es pot trobar als Països Bàltics, Moldàvia, Ucarïnia Bèlgica, Txèquia, Alemanya, Hongria, Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Suïssa, Regna Unit/Illes Britàniques, Albània, antiga Iugoslàvia, Grècia, Itàlia, Romania, Eslovènia, França, Portugal, i Espanya. Arriba a les costes occidentals del Pacífic.
El gènere mostra als Països Catalans unes poques especies molt similars amb les quals es pot confondre molt fàcilment. De fet, fa una anys es tenien totes per una sola espècie. Segons la Flora Manual dels Països Catalans d’Oriol de Bolòs et. al. Es distingiren així. Hi ha dos grups principals. Un amb fulles basals pinnatipartides, i l’altre amb fulles basals ben enteres o només dentades. Al primer grup tindríem dues espècies. Conyza blakei, la més comuna, i té la tija laxament híspida amb pèls de 2-3 mm i inflorescència estreta; i Conyza chilensis, més rara, té la tija densament pubescent amb pèls de menys d’1 mm, i inflorescència molt laxa, amb pocs capítols (1 cm). Al segon grup, de fulles basals enteres, hi trobem tres espècies força comunes. Conyza canadensis té les fulles glabrescents, però ciliades al marge. I, molt més comunes encara, i de fulles densament piloses, hi ha Conyza bonariensis, de fulles molt enteres i aparentment amb un sol nervi; i Conyza sumatrensis (=naudinii), més robusta, amb inflorescència ampla, de fulles dentades amb nervis laterals ben distingibles.
És una planta que sol formar colònies grans i que pot acumular selectivament Cadmi, per la qual cosa pot produir en alguns terrenys contaminats intoxicació al bestiar que en mengi, com ara les cabres. A més, pot acumular Plom, Coure i Zinc. A algunes persones els pot produir dermatitis de contacte o rinitis al·lèrgica (febre del fenc).