CUA DE VACA
Conyza sumatrensis = C. naudinii
CONYZA CANADENSIS (L.)Cronquist ERIGERON CANADENSE L.
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
És una herba anual o bianual, dreta, que pot arribar a fer 80 cm d’alçada. Les tiges no es ramifiquen a la base, normalment. Les fulles són estretament oblanceolades de 20-80 x 2-4 mm. Els marges són ciliats i molt tènuement serrats. Normalment són de color verd grogós. La inflorescència és una panícula poc compacta. Les nombroses flors són menudes, de 2-4 x 3-7 mm.
Les llengüetes són blanques o tenyides de porpra, de 0.5-1 mm. El fruit és un aqueni amb papus blanc fràgil.
Dins la família de les Compostes pertany a la tribu de les Astèries, que es distingeix per tenir algunes flors no ligulades i les rames dels estils de les flors hermafrodites curts i deltoides. Dins la tribu, el gènere Conyza es distingeix per tenir les flors perifèries filiformes o amb una lígula finíssima. L’espècie Conyza canadensis tenen aquestes lígules imperceptibles a no ser vistes al microscopi.
DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA:
Originari d’Amèrica del Nord (Canadà, Estats Units, Mèxic). S’escampa per gairebé tot el món. A l’Amèrica central es pot trobar a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Homduras, Nicaragua, Panamà. A l’Àfrica es pot trobar a Algèria, Líbia, Marroc, Tunísia, i també a Lesotho, Sud-àfrica i Swazilàndia. A l’Àsia es pot trobar a Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, la Xina, Japó, Corea, Taiwan, Palestina/Israel, Síria, Iraq i Turquia. A Europa es pot trobar als Països Bàltics, Moldàvia, Ucarïnia Bèlgica, Txèquia, Alemanya, Hongria, Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Suïssa, Regna Unit/Illes Britàniques, Albània, antiga Iugoslàvia, Grècia, Itàlia, Romania, Eslovènia, França, Portugal, i
Espanya. Arriba a les costes occidentals del Pacífic.
NOMS POPULARS DE LA CUA DE VACA
- Català: canemeres, coniza, cua de vaca, cànem, cànem bord, erígeron canadenc, pinet.
- Castellà: zarramaga, coniza, crisantelmo, crisantemo, erigeron, erigeron del Canadá, erigerón, erígero, erígeron, hierba de caballo, hierba carnicera, hierba de burro, hierba impía, husos, lirio compuesto, achicoria cimarrón, ajila, anisillo, hierba de burro, zancaraña.
- Hebreu: קייצת קנדית
- Ucraïnès: Злинка канадська / Пушняк канадський
- Gallec: eixerón, erixerón.
- Portuguès: avoadinha.
- Francès: vergerette du Canada.
- Anglès: butterweed, Canadian fleabane, Canadian horseweed, hogweed, horseweed; Butter-weed / Canada fleabane / Coltstail / Fleawort / Hogweed / Lani wela / Marestail / Mule tail / Non-hairy fleabane / Prideweed.
- Alemany: kanadisches berufkraut; Berufkraut / Berufskraut / Dürrwurz / Greisenblume / Hexenkraut / Kanad berufskraut / Kanadische dürrwurz / Kanadischer katzenschweif / Kanadisches / Katzenschweif / Scharfkraut / Widerruf.
- Grec: Κόνιζα η καναδική.
- Àrab:theil el-fars, hasheshat el-jabal, nashashel-theban, Asa kanada, sheikhكونيزة كندية / حشيشة الجبل / نشاش الدبان ;al-rabi
- Japonès:ヒメムカシヨモギ / ひめむかしよもぎ
- Rus: Мелколепе́стник кана́дский / Кони́за кана́дская
- Suec: kanadabinka.
- Turc: Kanada şifaotu / Şifaotu.
- Xinès: 小蓬草 / 祁州一枝蒿
ESPÈCIES SIMILARS
El gènere mostra als Països Catalans unes poques especies molt similars amb les quals es pot confondre molt fàcilment. De fet, fa una anys es tenien totes per una sola espècie. Segons la Flora Manual dels Països Catalans d’Oriol de Bolòs et. al. Es distingiren així. Hi ha dos grups principals. Un amb fulles basals pinnatipartides, i l’altre amb fulles basals ben enteres o només dentades. Al primer grup tindríem dues espècies. Conyza blakei, la més comuna, i té la tija laxament híspida amb pèls de 2-3 mm i inflorescència estreta; i Conyza chilensis, més rara, té la tija densament pubescent amb pèls de menys d’1 mm, i inflorescència molt laxa, amb pocs capítols (1 cm). Al segon grup, de fulles basals enteres, hi trobem tres espècies força comunes. Conyza canadensis té les fulles glabrescents, però ciliades al marge. I, molt més comunes encara, i de fulles densament piloses, hi ha Conyza bonariensis, de fulles molt enteres i aparentment amb un sol nervi; i Conyza sumatrensis (=naudinii), més robusta, amb inflorescència ampla, de fulles dentades amb nervis laterals ben distingibles.
TOXICITAT
És una planta que sol formar colònies grans i que pot acumular selectivament Cadmi, per la qual cosa pot produir en alguns terrenys contaminats intoxicació al bestiar que en mengi, com ara les cabres. A més, pot acumular Plom, Coure i Zinc. A algunes persones els pot produir dermatitis de contacte o rinitis al·lèrgica (febre del fenc).
Per llegir més sobre aquesta planta, descarrega't el document